Aprofitant que avui encara estem amb la
ressaca festiva per la proclamació del Celler de Can Roca com a millor
restaurant del món i amb el perdó i beneplàcit dels merescuts protagonistes de
la diada, de cuiners estrellats, futures promeses, pastissers, sommeliers, prescriptors,
periodistes gastronòmics i tots aquells que conformen aquesta galàxia tan
apetent, avui fem boca amb les coses del menjar que, per corresponsalia o
associació d’idees, tenen molt a veure amb les coses de l'estimar, encara que a
vegades sigui per una estona, i mentida.
Suposo que la dèria d’àvies i tietes amb el menjar ens ha creat certs patrons
de conducta ja des de la infantesa. Les expressions dolces i matrones tipus “menja-t’ho tot!” o “com em menja el meu nen!” (expressió seguida d’uns dits que
t’estrenyien les galtes i et feien anar, odiosament, el cap d’est a oest), amb
la pèrdua de la innocència i en fer-nos grans han pres un sentit que, de ben
segur, a la tieta Lola (que en pau descansi; ella i els seus dits)
l’esparverarien. D’altres, més preventives o impositives tipus “no mengis amb la boca oberta” o “no xarrupis, que és de mala educació!”
varen esperonar el nostre esperit transgressor i ens han portat, de grans, a
xarrupar tant com hem pogut i a obrir la boca, i la porta, a tots els secrets
del plaer gastronòmic i sexual amb similar voracitat.
A casa nostra tenim botifarres i llonganisses que pengen o fan brasa (s’erecten), gambots, sardines, naps, pastanagues, carbassons, cogombres, albergínies, calçots, plàtans i xirivies; caps de fava, pebrots, ous i cacauets. Petxines i cloïsses; patates amb cigronet, figues, carxofes, escaroles i conills; melons, peres, panses i culs amb forma de poma. També tenim Bollycaos, tigretons, petits suisse, formatgets i gallines velles, que fan bon caldo. N’hi ha que estan per sucar-hi pa i d’altres que ja se’ls hi ha passat l’arròs. I de macarrons, paons, pops i porcs, com de Joseps, Peres i Joans, a totes les cases n’hi han.
Fem petons de cargol (m’hi quedava bé i és una llicència que em prenc perquè tot té a veure amb llaunes), ens assaborim, ens llepem, mamem, xuclem, xumem i, al final, xarrupem. A uns els hi escaten el lluç i d’altres se la casquen. Fem caliu remenant les anques, grapegem les galtes del paner i juguem amb el fogó. Ens encigalem i ens posem calents com cuixes i si podem, pincem, enforquillem i empalem (abans, però esmolem l’eina), suquem el melindro, fotem un pinyol i també fem allioli (i si pot ser, que es talli, així anem provant...). I quan hem quedat ben tips, ens podríem fumar el puro (a casa o en un espai obert lluny d’escoles i centres mèdics, és clar...) i tornar a començar si és que el fal·lus no ha quedat flàccid (fregall) que llavors quasi millor que l’utilitzi per fer una esbandida als danys col·laterals variats del festí.
Hi ha qui gaudeix amb un bon àpat i per a d’altres l’acció de menjar és un pur tràmit. El sexe pot ser Fast-Sex (traducció literal: aquí t’enxampo i aquí et mato) o, com el moviment internacional per a la tutela i el dret al plaer Slow Food (associació vinculada a l’enogastronomia amb sentit de responsabilitat), Slow-Sex, subministrant els plaers sensuals de forma que ens proporcionin un goig lent i prolongat.
A casa nostra tenim botifarres i llonganisses que pengen o fan brasa (s’erecten), gambots, sardines, naps, pastanagues, carbassons, cogombres, albergínies, calçots, plàtans i xirivies; caps de fava, pebrots, ous i cacauets. Petxines i cloïsses; patates amb cigronet, figues, carxofes, escaroles i conills; melons, peres, panses i culs amb forma de poma. També tenim Bollycaos, tigretons, petits suisse, formatgets i gallines velles, que fan bon caldo. N’hi ha que estan per sucar-hi pa i d’altres que ja se’ls hi ha passat l’arròs. I de macarrons, paons, pops i porcs, com de Joseps, Peres i Joans, a totes les cases n’hi han.
Fem petons de cargol (m’hi quedava bé i és una llicència que em prenc perquè tot té a veure amb llaunes), ens assaborim, ens llepem, mamem, xuclem, xumem i, al final, xarrupem. A uns els hi escaten el lluç i d’altres se la casquen. Fem caliu remenant les anques, grapegem les galtes del paner i juguem amb el fogó. Ens encigalem i ens posem calents com cuixes i si podem, pincem, enforquillem i empalem (abans, però esmolem l’eina), suquem el melindro, fotem un pinyol i també fem allioli (i si pot ser, que es talli, així anem provant...). I quan hem quedat ben tips, ens podríem fumar el puro (a casa o en un espai obert lluny d’escoles i centres mèdics, és clar...) i tornar a començar si és que el fal·lus no ha quedat flàccid (fregall) que llavors quasi millor que l’utilitzi per fer una esbandida als danys col·laterals variats del festí.
Hi ha qui gaudeix amb un bon àpat i per a d’altres l’acció de menjar és un pur tràmit. El sexe pot ser Fast-Sex (traducció literal: aquí t’enxampo i aquí et mato) o, com el moviment internacional per a la tutela i el dret al plaer Slow Food (associació vinculada a l’enogastronomia amb sentit de responsabilitat), Slow-Sex, subministrant els plaers sensuals de forma que ens proporcionin un goig lent i prolongat.
Com a l’alta cuina fer sexe pot ésser una
exaltació sublim de gustos i contrastos. N’hi ha que et cuinen a foc lent, amb
saviesa i sensibilitat innata, fent gala de sòlids coneixements i amb una
execució impecable; d’altres, de cuina senzilla i compromesa i amb contrapunts
equilibrats t’asseguren que l’elecció és, si més no, una aposta segura. També
trobem cuineres i cuiners que et suggereixen harmonies inusuals amb coccions
extremes. La suma dels seus plantejaments radicals i una imaginació desbordant
et porta a descobrir parcel·les inèdites de la teva fisiologia vs psicologia
amb tele-transportació a la quarta dimensió sensorial inclosa. Però que, com
tota cuina innovadora i transgressora, no és exempta de polèmica. També hi ha
els que et cuinen repetidament i, amb la cadència, te n’adones que la seva
cuina madura i creix en expectatives o els que, per poc destres o petulants,
mai passaran a ésser el teu primer xef.
En sexe, les modalitats degustatives són múltiples i variades com ufana és la terra i extensa l’oferta gastronòmica de qualitat que tenim a casa nostra. Però tot té el seu contrapunt: també hi ha els que passen gana o tenen inapetència. La meva tieta Lola també tenia un remei casolà per solucionar el darrer problema: prendre tres tasses diàries d’infusió de menta.
En sexe, les modalitats degustatives són múltiples i variades com ufana és la terra i extensa l’oferta gastronòmica de qualitat que tenim a casa nostra. Però tot té el seu contrapunt: també hi ha els que passen gana o tenen inapetència. La meva tieta Lola també tenia un remei casolà per solucionar el darrer problema: prendre tres tasses diàries d’infusió de menta.
Com passa amb gran part dels recursos
populars, la seva eficàcia no està del tot contrastada però si la menta et fa
posar calenta... ja és un primer pas.
PS. El títol de l’article l’he afusellat, directament, del llibre Abre la boca. Las mejores recetas sexuales para gourmets de la Carme Freixa. Una deliciosa proposta per vitaminar el desig amb el pròleg d’en Ferran Adrià.
PS. El títol de l’article l’he afusellat, directament, del llibre Abre la boca. Las mejores recetas sexuales para gourmets de la Carme Freixa. Una deliciosa proposta per vitaminar el desig amb el pròleg d’en Ferran Adrià.